Agust amb la vida (lectura obligatoria)

                                                                     AGUST AMB LA VIDA

Titól: Agust amb la vida.
Autora:
Tradicció:
Any d'edició:
Pàgines:
Preu:
　
-PER QUÈ HAS TRIAT AQUEST LLIBRE DE LECTURA? 12,00 euros 1442010 Oriol Sànchez i Vaqué Anna Gavalda-Perque el trimestre passat vaig escolir un llibre força extens, i aquest trimestre he decidit agafar-ne un de més prim.
- REDACTA L'ARGUMENT DE LA NOVEL·LA O RELAT. HA DE TENIR UNA EXTENSIÓ D'UNES 15 LÍNIES. EN EL CAS DELS ALUMNES QUE HAGIN LLEGIT TRETZE TRISTOS TRÀNGOLS HAUREU DE SELECCIONAR 3 DELS RELATS QUE US HAGIN AGRADAT MÉS I FER UN RESUM D'UNES 6 LÍNIES DE CADA UN D'ELLS.-Aquesta novel·la es una mica d'intriga i entreteniment. La Garance està amb els seus dos germans, la Lola i en Simón. El cosí d'aquests es casa, i els a convidat, però ells no tenen ganes d'anar-hi. Així que decideixen anar a visitar al germà petit de la família en Vincent. Aquest home és guia turístic, fa de guia als seus germans pel seu castell. En Vincent s'inventa una història falsa sobre el castell per que els seus germans quedin badats. Els quatre es reuneixen i expliquen històries de quan eren perits i recorden vells temps.
- DETALLA QUINES SÓN LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PROTAGONISTES DE LA HISTÒRIA: QUI SÓN, COM SÓN FÍSICAMENT, QUIN ÉS EL SEU CARÀCTER, COM ACTUEN... (HAS DE DESCRIURE 3 PERSONATGES COM A MÀXIM).
-Garance: És una dona d'uns 30 anys, és riallera i li agrada fer bromes. És la protagonista de la novel·la.
-Carine: És la dona d'en Simón, parla molt, no li agrada que li portin la contrària. Vol que en Simón estigui sempre d'arrera seu.
-Simón: És un home d'uns 30 anys, és el marit de la Carine. L'home és timit i callat.
- Vincent: És un home d'uns 30 anys, solitari, viu en un castell i treballa coma aguía turístic.

- QUÈ ÉS EL QUE T'HA AGRADAT MÉS DE LA LECTURA? i EL QUE T'HA AGRADAT MENYS?
El que més m'ha agradat es la part en que els tres, la Carine, la Lola, la Garance i en Simón estan al cotxe. I la Garance comença a vacil·lar a la Carine.
El que menys m'ha agradat a sigut el final me l'esperava d'una altra manera. Amb mes intriga.

- SI HAGUESSIS D'ACONSELLAR AQUEST LLIBRE A UN COMPANY HO FARIES? PER QUÈ?
-No, per que no m'ha agradat molt, aquest llibre es una mica aburrit. Els pocs llibre que e llegit han sigut molt mes interessants que aquest.
　
　
　　　

Chema Madoz.

L'aigua al seu llóc.

Penjat d'un fil.

Tot s'hi val per plantxar.

Lluna protagonista.

Ni paper, ni bombeta.

Sense gravetat.

                                          
La tardor florida de Japonés










                                                       

Passejant pel carrer (text examen)

Estic dins del cotxe del carrer St. Jaume i de sobte sento un tro i tot seguit comença a ploure. Dins del cotxe veig com la gent comença a correr desesperadament, es molt estrany perqué és aigua, no matara a nungú. Per l'espai de la finestra estra una olor, m'ha estranyat molt perque fa olor a àcid. Per casualitat miro el cotxe que que hi ha davant meu, m'he espantat molt perque el cotxe s'esta desfent. No és només pluja sinó que és pluja àcida estic tremolant de la por que tinc. Surto corrent del cotxe i em dirigeixo a uno botiga que hi ha al meu costat, hi ha molta jent espantada i desorientada pel que estava passant. Dins la botiga vaig esperar a que parés de ploure i de tronar. Un cop a parat de ploure, surto al carrer i al veure lo que ha destroçat la pluja àcida m'he endut les mans al cap.

Resenya

Mil Sols Esplèndids.

Titol original: A Thousand Splendid Suns

Editorial: Salamandra

ISBN: 9788498381221

Pàgines: 384

Format: 15x23cm

Any publicat: 2007

Traducció per: Gemma Moral Bartolomé

El llibre começa amb la història d'una nena la Mariam filla d'en Jalil un home ric, aquesta és maltractada psicòlogicament pels seus pares. De sobte, es troba un dia amb la mort de la seva mare. El seu pare obliga la protagonista a casar-se amb quinze anys amb en Rashid, un home gran i sabater. Aquest home la maltractara psicòlogicament i físicament pel fet de ser dona i no quedar-se embarassàda. El marit es casa amb una altra noia, la Laila. I tenen un fill, aquesta noia també sera maltractada, la protagonista i aquesta es faran molt amigues. Finalment Rashid mor assassinat per la Mariam, les dos escapen, més tard la mariam mor. En resum, és la història de les dones maltractades pel masclisme.

A mi personalment m'ha agradat moltíssim aquest llibre, hi ha persones que pènsen que en aquests moments això no li està passant a cap dona, però en llegir aquest llibres'han adonat de la vida que tenen aquestes dones, i aquest llibre ens ha fet posar en la pell d'aquestes dones: la Mariam i la Laila. Tot i haver fet aquests actes hi han homes que són bones persones peró fan això per la seva religió.

En aquesta història es molt important l'amor que hi ha entre la Mariam i el seu pare, però no obstant aixó més tard en Jalil la tracta molt malament. Al final del llibre hi ha un detall molt important que es el regal que es el regal que li deixa a la Mariam. La relació que hi havia entre la Nana i la Mariam no era molt bona, pels comentaris que feia la mare d'en Jalil, però cuan va morir la Nana, la Mariam s'en va adonar de que tot lo que li va dir era pel seu bé. Després de la mort de la Nana la Mariam es va fixar de qui era el ''dolent'' en aquesta història. L'amor i l'amistat que hi ha entre la Laila i la Mariam es molt forta després d'haver viscut aquell infern totes dos juntes.



El Dimarts amb Morrie

Estic davant de la porta de la classe, entro en silenci i dono un tomb per l'aula observant com parlen descaradament els meus alumnes davant la meva presència. En silenci decideixo seure a la cadira. Després d'uns llargs i esgotadors cinc minuts de fressa, els alumnes opten per callar i mirar-me atentament, amb cara de sorpresos. Es miren uns als altres pensant que m'he tornat boig. Ells sense dir res comencen a mirar al voltant, per la finestra, n'hi ha que dormen. després d'uns quinze minuts, els pregunto als alumnes: -Què passa aquí? De sobte comença una discusió, que és el que havia estat esperant tota l'estona, sobre l'efecte del silenci en els alumnes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?

Instancia

Laura Viso García, nascuda a Figueres el 19 de març de 1995, estudiant de l'IES Castelló d'Empúries de Castelló, amb DNI núm. 25.58.10.87G i amb domicili a Empuriabrava, sector puigmal F1, núm. 18, correu electónic lauryli@hotmail.com, telèfon 972355787.

EXPOSO:

Que, quan entra la tutora i professora de català de 4t C, Elisabet Jaime, a la classe en cap moment parla de, l'assignatura, sinó que exposa termes personals que no són de la nostra incumbència.

Que, un cop m'he adonat dels problemes mentals que la professora pateix, no m'extrànya que es comporti d'aquesta manera, però m'adono que no pot seguir exercint de docent.

Per tot això:

DEMANO:

Que, tan a la satisfacció de l'alumnat com per la del professorat, inhabiliteu com a professora a la senyoreta Elisabet Jaime per tal que no segueixi cometent les incidencies esmentades.

Cosa que esperem que pasi.

Empuriabrava, 1 d'abril de 2011


                                                                       Directora Laura del IES Castelló d'Empúries

Sóc lletja.

Realment sóc lletja? Es pensen que no me n'adono quan la gent no para de mirarme? No es facin una idea dolenta de com sóc. Potser sí que sóc lletja. Encara que sigui poc agraciada i poc afavorida, sóc bona noia, potser normalenta tirant a lletja, o no gaire guapa, però tinc alguna cosa especial, no ho sé. No estic segura de que realment sigui lletja. Potser sóc espantosament lletja? M'han mirat bé? Mirin-me, no tenquin el ulls, passin-s'ho bé contemplant la meva possible lletgesa si un plau, no serien els únics que ho fan, ja mi he acostumat. Parlin del meu aspecte físic entre vostés en veu alta, no es riguin de mi, no em facin servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que estic boja? Això és que encara no s'adonen de la crueltat de les seves mirades i del dany que em fan amb les seves mirades molèvoles i despectives

Sóc vergonyós.

Sóc vergonyós. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc vergonyós. No estrovertit ni rondinaire però molt bon noi, ni normalet tirant a extrovertit ni gens vergonyós però té un no se què, no. Sóc vergonyós i punt. Espantosament, fastigosament vergonyós. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviï la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva vergonya en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu estat vergonyós, descriguin-me en veu alta, parlin amb els amics, del meu tremolor cuan algú em parla, facin-me servir per demostrar-se que normalets i que agradables i que sociablesque són vostés. Es pensen que sóc un paranoic? Aixó és que encara no m'han mirat bé.

Pincellades Modernistes

La Casa Amatller és el segon gran monument modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i1900. A causa de la proximitat amb la Casa Lleó Morera i la Casa Batlló, el lloc on es troben aquests tres edificis modernistes s'han conegut com l'"Illa de la Discòrdia".

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.
Va desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva". Va ser periodista i traductor de poemes alemanys. Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. 

Pincellades Modernistes

Garrot vil és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1894 a Barcelona. 
L'execució pública d'un reu, que va tenir lloc a Barcelona el 1893 i que va convocar a una multitud de tafaners, va servir a l'artista per plasmar una crònica de la Barcelona del seu temps. Casas, com és habitual en les seves pintures d'aquestes característiques, va reproduir amb gran exactitud una escena de gran duresa, però evitant la denúncia social i limitant-se més aviat a plasmar una instantània fotogràfica.

Pincellades Modernistes

-El parc Güell (1900-1914) d'Antoni Gaudí, és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 quilòmetresquadrats), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del Sud d'Europa.

Pincellades Modernistes

-Àngel Guardià, escultura de Josep Llimona. Estil modernista, al 1894-1895. Situada sobre les ruines d'una esglèsia gótica, a Cantabria.

CORRÍCULUM DE LAURA VISO GARCÍA.

LLOC DE TREBALL SOLICITAT:
Guarda de seguretat


1.DADES PERSONALS


Nom: Laura Viso García
Lloc i data de naixement: Figueres, 19 de Març de 1990
DNI: 53.777.323 L
Adreça: Sector Puigmal F1 n18, Castellò d'Empúries
Telèfon: 972451598


2.FORMACIÓ 


- Graduat Escolar a l'Ins Castellò d'Empúries.
-Curs informàtic d'Ingenieria del Software.
-Cisturó negre en Ju-Jitsu.


3.EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL.


-Dos mesos com a cambrera al restaurant Cullera de pal a Llafranc, del 2 de Juliol fins al 28 d'Agost.
-Professora de Ju-Jitsu al Tadaima Dojo, a Figueres


4.DADES COMPLEMENTÀRIES.


Idiomes: Bon coneixement oral de català icastellà.
Nivell alt d'anglès.
Carnet de conduir: B
Carnet de moto: Al


Castelló d'Empúries, 3 de Gener del 2011

Carta de presentació

Laura Viso García.                                                          Caixa Girona.

S.Puigmal F1 n18.                                                           Ref: 3408 A

17497 Castelló d'Empúries.                                             Apartament de correus 3355

Tel.:972451598                                                               52081 Girona

Adreça electrónica: laury_li@hormail.com

Senyor/Senyora

En resposta a l'anunci emés pel canal televisiu ''troba feina'', segons el qual necessiteu un guarda de seguretat per a la vostra empresa, us envio aquesta carta per oferirme com a candidat a ocupar aquest lloc de treball.

Em dic Laura Viso García i tinc 20 anys. Fa quatre anys vaig acabar els estudis d'Ensenyament Secundari Obligatori i, actualment estic preparant les oposicions per a Mossa d'Esquadra. L'estiu passat vaig treballar, amb un contracte temporal, en una discoteca, fent de portera. Tinc doncs una certa experiència en aquest àmbit.

Espero que la meva oferta sigui del vostre interès i que em concediu una entrevista per tal de donarme a conèixer personalment. No cal dir que estic preparada a la vostra disposició per efectuar totes les proves de coneixements i habilitats que cregueu oportúnes.

A l'espera de les vostres notícies, m'acomiado atentament.

Signatura:

PD

Adjunto currículum.

Carta a un amic.

Hla Srgio! qtl?                                          Dllns 1 de Nvebre dl 2010

Fa mol d tms q no se re d t , ds d q tn vs nar a Andalu no prlm mai per tlfn. Ara fg kwart d'ESO, es xungu ami de momnt em va ftl, com ja sps smpre fg lu mnm pr tl daprovar els exams. Ara ja me pst les duracel XD. Smpre e dt q no mgrada gns aqst insti, es espantos i aburrit. Ls pefs q tnc qst añ stn mlt b, la meva tutra es enrollada es veu q es procupa pls alums, ncra q cuan snfda smbla en xuky. Stic molt cntnta pls compñs q tnc. I a t cm et va pr linsti tns mlts amcs nous? Et trobu a fltr si nesis al am mi ja no maburriria tnt i tndria algu am qi nar.

Ves co una motu en escriuram.

Mlts ptns                                                                          La tva germana Laura XD :)

Carta a un amic.

Hola Sergio! Què tal?                                               Dilluns 1 de Novembre del 2010

Fa molt de temps que no sé res de tu, des de que te'n vas anar a Andalusia no parlem mai per teléfon. Ara faig quart d'ESO. Es difícícil, a mi de moment em va molt malament com ja saps sempre faig lo mínim per aprovar els exàmens. Ara ja m'he posat les piles. Sempre he dit que no m'agrada gens aquest institut. Els professors que tinc aquest any estan molt bé, la meba tutora m'agrada, es veu que es preocupa pels seus alumnes, encara que quan s'enfada fa molta por. EStic molt contenta pels companys que tinc.

I a tu, com et va per l'institut? Tens molts amics nous? Et trobu molt a faltar, si anessis a l'institut amb mi ja no m'aburriria tant i tindtia algú amb qui anar.

No triguis molt a escriure'm.

Molts petons, Laura

Prohibició de fumar al cotxe.

És molt perillós fumar dins d'un cotxe, poden morir moltes persones a causa d'això. Tambè ser fumador es molt perjudicial.

És molt perillós fumar dins d'un cotxe perquè et pots despistar molt fàcilment. Mentres busques un encenedor, un gest que transcorre en mil·léssimes de segon pots xocar contra un vehicle, o contra el guardarrails. Per altra banda, pot ser que el cigarret et caigui dins del cotxe, una nova distracció que pot arribar a generar un nou accident. A causa del fum que desprèn el cigarret pots perjudicar les altres persones que viatgin dins del cotxe. Per això la gent que va dins del cotxe i respiren fum es converteixes en fumadors passius. I a la llarga aquestes poden tenir problemes a causa del tabac sense haver fumat en la seva vida. Un altra problema a tenir present són els fumadors inconscients que tiren les restes de cigarrets encesos per la finestra. Poden provocar contaminació ambiental i, sobretot, incendis posant en perill la vida del moltes persones i la crema de milers d'hectàreas de boscos.

S'hauria de prohibir fumar dins del cotxe. Perquè pot morir molta gent per un simple cigarret, tant sigui, per una distracció del conductor, o bé pels incendis que es poden originar.

Monotonia

Sóc la Laura tinc 20 anys i treballo a emergències, sóc la que rep les trucades de la gent. Fa 10 anys que treballo aqui, i n'estic farta. M'hagradaría canviar d'ofíci i poder ser pilot d'avions, per portar menjar als països pobres i guanyar més diners.

Un Dimarts estava esmorzant com cada día a aquella hora, de sobte van trucar diguént que hi havia hagút un incendi en un gratacels, vaig informar als meus companys i totes les ambulàncies i tot el cos de bombers van anar cap allà. Al cap d'un cüart d'hora, va trucar una d'ona molt amoïnada diguént que estava embarassada, i estava de part a l'assensor del seu pis, i que ningú la podia ajudar perqué tothom estava de vacances. Em vaig posar molt nerviósa quan vaig veure que no hi habien ambulàncies disponibles. Així que vaig anar cap allà. Quan vaig arrivar la vaig veure al terra, la vaig posar dreta i vam anar cap a l'hospital en el meu cotxe, de camí a l'hospital li vaig dir que m'expliques la seva vida perquè no es posès nerviosa pel part. Em va dir que estava divolciada, i que el pare del nen estava al l'altre punta del mòn. Després de que nasqués el nen vam estar parlant de nosaltres, allò va ser amor a primera vista. Al cap d'un temps vam anar els tres a un pis a viure junts, vaig acceptar el nen com si fos fill meu. La Marta la noia amb la que visc, quan es va diborciar del seu marit es va adonar que el que li hagradava no eren els homes sinó les dones, igual que a mi. La Marta és rica, així que vaig deixar el meu treball a emergències i em vaig treure el carnet d'avió. I així vaig poguér fer realitat el meu somni, i portar aliments als paíssos pobres.