El Dimarts amb Morrie

Estic davant de la porta de la classe, entro en silenci i dono un tomb per l'aula observant com parlen descaradament els meus alumnes davant la meva presència. En silenci decideixo seure a la cadira. Després d'uns llargs i esgotadors cinc minuts de fressa, els alumnes opten per callar i mirar-me atentament, amb cara de sorpresos. Es miren uns als altres pensant que m'he tornat boig. Ells sense dir res comencen a mirar al voltant, per la finestra, n'hi ha que dormen. després d'uns quinze minuts, els pregunto als alumnes: -Què passa aquí? De sobte comença una discusió, que és el que havia estat esperant tota l'estona, sobre l'efecte del silenci en els alumnes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?