diumenge, 5 de juny del 2011

Agust amb la vida (lectura obligatoria)

                                                                     AGUST AMB LA VIDA

Titól: Agust amb la vida.
Autora:
Tradicció:
Any d'edició:
Pàgines:
Preu:
 
-PER QUÈ HAS TRIAT AQUEST LLIBRE DE LECTURA?
12,00 euros
144
2010
Oriol Sànchez i Vaqué
Anna Gavalda
-Perque el trimestre passat vaig escolir un llibre força extens, i aquest trimestre he decidit agafar-ne un de més prim.
- REDACTA L'ARGUMENT DE LA NOVEL·LA O RELAT. HA DE TENIR UNA EXTENSIÓ D'UNES 15 LÍNIES. EN EL CAS DELS ALUMNES QUE HAGIN LLEGIT TRETZE TRISTOS TRÀNGOLS HAUREU DE SELECCIONAR 3 DELS RELATS QUE US HAGIN AGRADAT MÉS I FER UN RESUM D'UNES 6 LÍNIES DE CADA UN D'ELLS.-Aquesta novel·la es una mica d'intriga i entreteniment. La Garance està amb els seus dos germans, la Lola i en Simón. El cosí d'aquests es casa, i els a convidat, però ells no tenen ganes d'anar-hi. Així que decideixen anar a visitar al germà petit de la família en Vincent. Aquest home és guia turístic, fa de guia als seus germans pel seu castell. En Vincent s'inventa una història falsa sobre el castell per que els seus germans quedin badats. Els quatre es reuneixen i expliquen històries de quan eren perits i recorden vells temps.
- DETALLA QUINES SÓN LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS PROTAGONISTES DE LA HISTÒRIA: QUI SÓN, COM SÓN FÍSICAMENT, QUIN ÉS EL SEU CARÀCTER, COM ACTUEN... (HAS DE DESCRIURE 3 PERSONATGES COM A MÀXIM).
-Garance: És una dona d'uns 30 anys, és riallera i li agrada fer bromes. És la protagonista de la novel·la.
-Carine: És la dona d'en Simón, parla molt, no li agrada que li portin la contrària. Vol que en Simón estigui sempre d'arrera seu.
-Simón: És un home d'uns 30 anys, és el marit de la Carine. L'home és timit i callat.
- Vincent: És un home d'uns 30 anys, solitari, viu en un castell i treballa coma aguía turístic.

- QUÈ ÉS EL QUE T'HA AGRADAT MÉS DE LA LECTURA? i EL QUE T'HA AGRADAT MENYS?
El que més m'ha agradat es la part en que els tres, la Carine, la Lola, la Garance i en Simón estan al cotxe. I la Garance comença a vacil·lar a la Carine.
El que menys m'ha agradat a sigut el final me l'esperava d'una altra manera. Amb mes intriga.

- SI HAGUESSIS D'ACONSELLAR AQUEST LLIBRE A UN COMPANY HO FARIES? PER QUÈ?
-No, per que no m'ha agradat molt, aquest llibre es una mica aburrit. Els pocs llibre que e llegit han sigut molt mes interessants que aquest.
 
 
 
  

dimecres, 1 de juny del 2011

Chema Madoz.


L'aigua al seu llóc.









Penjat d'un fil.








Tot s'hi val per plantxar.

















Lluna protagonista.







Ni paper, ni bombeta.









Sense gravetat.








                                          
La tardor florida de Japonés










                                                       

dimarts, 10 de maig del 2011

Passejant pel carrer (text examen)

Estic dins del cotxe del carrer St. Jaume i de sobte sento un tro i tot seguit comença a ploure. Dins del cotxe veig com la gent comença a correr desesperadament, es molt estrany perqué és aigua, no matara a nungú. Per l'espai de la finestra estra una olor, m'ha estranyat molt perque fa olor a àcid. Per casualitat miro el cotxe que que hi ha davant meu, m'he espantat molt perque el cotxe s'esta desfent. No és només pluja sinó que és pluja àcida estic tremolant de la por que tinc. Surto corrent del cotxe i em dirigeixo a uno botiga que hi ha al meu costat, hi ha molta jent espantada i desorientada pel que estava passant. Dins la botiga vaig esperar a que parés de ploure i de tronar. Un cop a parat de ploure, surto al carrer i al veure lo que ha destroçat la pluja àcida m'he endut les mans al cap.

Resenya

Mil Sols Esplèndids.

Titol original: A Thousand Splendid Suns
Editorial: Salamandra
ISBN: 9788498381221
Pàgines: 384
Format: 15x23cm
Any publicat: 2007
Traducció per: Gemma Moral Bartolomé

El llibre começa amb la història d'una nena la Mariam filla d'en Jalil un home ric, aquesta és maltractada psicòlogicament pels seus pares. De sobte, es troba un dia amb la mort de la seva mare. El seu pare obliga la protagonista a casar-se amb quinze anys amb en Rashid, un home gran i sabater. Aquest home la maltractara psicòlogicament i físicament pel fet de ser dona i no quedar-se embarassàda. El marit es casa amb una altra noia, la Laila. I tenen un fill, aquesta noia també sera maltractada, la protagonista i aquesta es faran molt amigues. Finalment Rashid mor assassinat per la Mariam, les dos escapen, més tard la mariam mor. En resum, és la història de les dones maltractades pel masclisme.
A mi personalment m'ha agradat moltíssim aquest llibre, hi ha persones que pènsen que en aquests moments això no li està passant a cap dona, però en llegir aquest llibres'han adonat de la vida que tenen aquestes dones, i aquest llibre ens ha fet posar en la pell d'aquestes dones: la Mariam i la Laila. Tot i haver fet aquests actes hi han homes que són bones persones peró fan això per la seva religió.
En aquesta història es molt important l'amor que hi ha entre la Mariam i el seu pare, però no obstant aixó més tard en Jalil la tracta molt malament. Al final del llibre hi ha un detall molt important que es el regal que es el regal que li deixa a la Mariam. La relació que hi havia entre la Nana i la Mariam no era molt bona, pels comentaris que feia la mare d'en Jalil, però cuan va morir la Nana, la Mariam s'en va adonar de que tot lo que li va dir era pel seu bé. Després de la mort de la Nana la Mariam es va fixar de qui era el ''dolent'' en aquesta història. L'amor i l'amistat que hi ha entre la Laila i la Mariam es molt forta després d'haver viscut aquell infern totes dos juntes.




dimarts, 3 de maig del 2011

El Dimarts amb Morrie

Estic davant de la porta de la classe, entro en silenci i dono un tomb per l'aula observant com parlen descaradament els meus alumnes davant la meva presència. En silenci decideixo seure a la cadira. Després d'uns llargs i esgotadors cinc minuts de fressa, els alumnes opten per callar i mirar-me atentament, amb cara de sorpresos. Es miren uns als altres pensant que m'he tornat boig. Ells sense dir res comencen a mirar al voltant, per la finestra, n'hi ha que dormen. després d'uns quinze minuts, els pregunto als alumnes: -Què passa aquí? De sobte comença una discusió, que és el que havia estat esperant tota l'estona, sobre l'efecte del silenci en els alumnes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?

dimecres, 27 d’abril del 2011

Instancia

Laura Viso García, nascuda a Figueres el 19 de març de 1995, estudiant de l'IES Castelló d'Empúries de Castelló, amb DNI núm. 25.58.10.87G i amb domicili a Empuriabrava, sector puigmal F1, núm. 18, correu electónic lauryli@hotmail.com, telèfon 972355787.

EXPOSO:

Que, quan entra la tutora i professora de català de 4t C, Elisabet Jaime, a la classe en cap moment parla de, l'assignatura, sinó que exposa termes personals que no són de la nostra incumbència.

Que, un cop m'he adonat dels problemes mentals que la professora pateix, no m'extrànya que es comporti d'aquesta manera, però m'adono que no pot seguir exercint de docent.

Per tot això:

DEMANO:

Que, tan a la satisfacció de l'alumnat com per la del professorat, inhabiliteu com a professora a la senyoreta Elisabet Jaime per tal que no segueixi cometent les incidencies esmentades.

Cosa que esperem que pasi.

Empuriabrava, 1 d'abril de 2011


                                                                       Directora Laura del IES Castelló d'Empúries

dimarts, 29 de març del 2011

Sóc lletja.

Realment sóc lletja? Es pensen que no me n'adono quan la gent no para de mirarme? No es facin una idea dolenta de com sóc. Potser sí que sóc lletja. Encara que sigui poc agraciada i poc afavorida, sóc bona noia, potser normalenta tirant a lletja, o no gaire guapa, però tinc alguna cosa especial, no ho sé. No estic segura de que realment sigui lletja. Potser sóc espantosament lletja? M'han mirat bé? Mirin-me, no tenquin el ulls, passin-s'ho bé contemplant la meva possible lletgesa si un plau, no serien els únics que ho fan, ja mi he acostumat. Parlin del meu aspecte físic entre vostés en veu alta, no es riguin de mi, no em facin servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que estic boja? Això és que encara no s'adonen de la crueltat de les seves mirades i del dany que em fan amb les seves mirades molèvoles i despectives