Sóc lletja.

Realment sóc lletja? Es pensen que no me n'adono quan la gent no para de mirarme? No es facin una idea dolenta de com sóc. Potser sí que sóc lletja. Encara que sigui poc agraciada i poc afavorida, sóc bona noia, potser normalenta tirant a lletja, o no gaire guapa, però tinc alguna cosa especial, no ho sé. No estic segura de que realment sigui lletja. Potser sóc espantosament lletja? M'han mirat bé? Mirin-me, no tenquin el ulls, passin-s'ho bé contemplant la meva possible lletgesa si un plau, no serien els únics que ho fan, ja mi he acostumat. Parlin del meu aspecte físic entre vostés en veu alta, no es riguin de mi, no em facin servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que estic boja? Això és que encara no s'adonen de la crueltat de les seves mirades i del dany que em fan amb les seves mirades molèvoles i despectives