Sóc vergonyós.

Sóc vergonyós. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc vergonyós. No estrovertit ni rondinaire però molt bon noi, ni normalet tirant a extrovertit ni gens vergonyós però té un no se què, no. Sóc vergonyós i punt. Espantosament, fastigosament vergonyós. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviï la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva vergonya en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu estat vergonyós, descriguin-me en veu alta, parlin amb els amics, del meu tremolor cuan algú em parla, facin-me servir per demostrar-se que normalets i que agradables i que sociablesque són vostés. Es pensen que sóc un paranoic? Aixó és que encara no m'han mirat bé.