Sóc la Laura tinc 20 anys i treballo a emergències, sóc la que rep les trucades de la gent. Fa 10 anys que treballo aqui, i n'estic farta. M'hagradaría canviar d'ofíci i poder ser pilot d'avions, per portar menjar als països pobres i guanyar més diners.
Un Dimarts estava esmorzant com cada día a aquella hora, de sobte van trucar diguént que hi havia hagút un incendi en un gratacels, vaig informar als meus companys i totes les ambulàncies i tot el cos de bombers van anar cap allà. Al cap d'un cüart d'hora, va trucar una d'ona molt amoïnada diguént que estava embarassada, i estava de part a l'assensor del seu pis, i que ningú la podia ajudar perqué tothom estava de vacances. Em vaig posar molt nerviósa quan vaig veure que no hi habien ambulàncies disponibles. Així que vaig anar cap allà. Quan vaig arrivar la vaig veure al terra, la vaig posar dreta i vam anar cap a l'hospital en el meu cotxe, de camí a l'hospital li vaig dir que m'expliques la seva vida perquè no es posès nerviosa pel part. Em va dir que estava divolciada, i que el pare del nen estava al l'altre punta del mòn. Després de que nasqués el nen vam estar parlant de nosaltres, allò va ser amor a primera vista. Al cap d'un temps vam anar els tres a un pis a viure junts, vaig acceptar el nen com si fos fill meu. La Marta la noia amb la que visc, quan es va diborciar del seu marit es va adonar que el que li hagradava no eren els homes sinó les dones, igual que a mi. La Marta és rica, així que vaig deixar el meu treball a emergències i em vaig treure el carnet d'avió. I així vaig poguér fer realitat el meu somni, i portar aliments als paíssos pobres.
